2.Franz Xaver Mozart

El 26 de juliol de 1791 va nàixer al número 8 del carrer Rauhenstein de Viena el sisè fill del matrimoni Mozart, batejat segons la partida de naixement de la parròquia de la catedral de Sant Esteve com a "Franciscus Xav: Wolfgangus", i apadrinat per Johann Thomas Edler von Trattner. Segons la biografia de Nissen, el nadó tenia una curiosa semblança amb la fisionomia del seu pare, especialment en la conformació de l'orella, i fins i tot el van sentir que "plorava afinat amb la tonalitat que el seu pare estava tocant al fortepiano"(1). Tot i amb això, no dóna la sensació que la seva infància hagi transcorregut apaciblement. Poques setmanes després, Constança viatja a Praga, per la qual cosa, es decideix internar Carl en un institut. Hi ha poques dades, però, sobre qui es va encarregar de la criatura fins a la mort de W.A Mozart pare. A partir d'aquest moment la mare ha de fer-se càrrec de les despeses i els deutes familiars. D'una banda hi ha documents que ho certifiquen (com una carta que va enviar a l'emperador Franz II sol·licitant una pensió, que li va ser otorgada pel valor de 260 florins mensuals), d'altra banda això la va determinar a destinar el seu fill petit a l'ofici de músic, en part com a continuació de la tradició familiar, en part com a important font d'ingressos. Tan és així que el 1796 el jove Wolfgang va cridar l'atenció dels cercles musicals de Praga, on el seu germà residia sota la protecció de Niemetschek(2), mostrant la seva bona oïda cantant una ària de "La Flauta Màgica" amb un text escrit per a l'ocasió.
Poc després, la família Duschek va insistir que el xiquet es quedés a Praga. Després d'un any i mig, quan el matrimoni va deixar la ciutat, Franz Xaver va juntar-se amb el seu germà sota la tutela de Niemetschek, on van rebre les primeres classes de piano. Gràcies a l'interès de Joseph Haydn, Neukomm(3), alumne predilecte d'aquest, i més endavant Andreas Streicher(4), considerat com un dels professors més prestigiosos de Viena, es van encarregar d'aprofundir en l'estudi del pianoforte. Més endavant van ser J.N. Hummel(5) en piano, A. Salieri(6) en cant, G.J. Vogler(7) i G. Albrechtsberger(8) en composició, qui van prendre el relleu en la formació del jove.
Fruit d'aquests primers anys d'estudi, el 1802, és el primer quartet per a corda i piano en sol menor op.1. Tres anys més tard es dóna a conèixer per primera vegada en públic amb motiu del 73è aniversari de Haydn. Abans d'haver passat un any, va deixar d'ocupar-se en la seva formació musical. Una carta de Constança a Karl Mozart del 30 de gener de 1807 ens mostra l'actitud de Franz Xaver envers l'estudi. La mare es plany que malgrat gaudir dels millors professors del moment, no els està aprofitant si no se'l força. Ser esclaridores les paraules de Constança, repetides amb freqüència de diferents formes en les seves cartes: “cap fill de Mozart pot permetre's ser mediocre, per tal de no fer-se més vergonya que honor.”(9).Tot i amb això, a la mateixa carta continua admetent que Carl té un rival en el seu germà, però que ningú no li ho diu, perquè l'orgull no li faci perdre la voluntat en l'estudi. També hi ha un article d'Ignaz Mosel que sota la rúbrica “Clavierspieler, Künstler und Professoren” diu: “Wolfgang, el fill menor de l'immortal Mozart, podria ser considerat sens dubte com un dels més prestigiosos pianistes, si no hi hagués la creença que per portar el nom que porta que se li poden demanar exigències extraordinàries, que de tota manera ell encara no ha complit. Ha fet alguns intents en l'àmbit de la composició, i també dóna lliçons.”(10). És doncs aquest el moment en què el jove comença a exercir de mestre de música, i gràcies al renom que ben aviat va aconseguir a Viena, el mateix any és cridat de Polònia (la província anomenada Galícia, actualment província de L'vov) pel comte Viktor Bavorovski.
Durant el següent període, la correspondència de Franz Xaver se centra en dos punts constants: d'una banda negociacions amb l'editorial Breitkopf & Härtel, de l'altra contínues fluctuacions en els treballs de composició. Seguint els escrits podem comprovar com la situació a casa dels comtes es va deteriorant, fins que el 1811 deixa el seu lloc de treball: es queixa que l'ambient cultural de L'vov no propicia el desenvolupament de la seva creativitat, i el clima continental el fa caure malalt. Malgrat tot, va seguir treballant a Galícia.

To be continued

Notas a pie de página (todavía no tengo listas de la 3 a la 8):
(1) Walter Hummel, "W.A. Mozarts Söhne", pàg. 12.
(2) Franz Xaver Niemetschek (František Xaver Petr Němeček): professor universitari i crític musical txec que nasqué a Sadska (Bohèmia) el 24/7/1766 i morí a Viena el 19/3/1849. Va ser un amic íntim de la família Mozart i admirador de la música del pare. L'any 1798 va publicar un article biogràfic sobre el compositor, amb la col·laboració de Constança, que constitueix el primer document de certa importància sobre ell (Leben des k.k. Kapellmeisters Wolfgang Gottlieb Mozart nach Originalquellen beschrieben, Praga 1808, Herrliche Buchhandlung). Així mateix, va col·laborar amb Breitkopf & Härtel en la publicació de moltes de les obres pòstumes. (New Grove Online)
(9) Carta de Constança Mozart al seu fill datada a Viena el 5 de març de 1806. Mozart-Archiv de la Internationale Stiftung Mozarteum de Salzburg.
(10) Ignaz F. Mosel (1772-1844), “Vaterländische Blätter für den österreichischen Kaiserstaat”. Editat a Viena el 1808. Volum I, pàg 51.